Plovia i passava un barco. I feia veure que el sofà de casa era un cotxe que havia punxat i utilitzava els volums d’una enciclopèdia vella com a gat i quan el tenia aixecat veia que les rodes eren tacos de fusta i em dedicava a buscar les fitxes del parxís entre les boles de pols i de cabells que amagava el meu cotxe improvisat.
Des de que utilitzo la viquipèdia que no tinc jocs de taula.
Sembla el paisatge després d'una batalla. Fa massa que plou.
ResponderEliminaraquest blog és la llet
ResponderEliminaramb tacos de fusta, gaire lluny no podia anar, el cotxe improvisat...
ResponderEliminarAlyebard, tens raó, a veure si aquesta setmana ens porta més sol, que ens torri la pell i ens doni ganes de seure al carrer.
ResponderEliminarGràcies Dua, espero que la metàfora no es degui al blanc de fons!
No, Clara, no es movia del menjador i quan ho va fer va ser volant i per la finestra.
Merci pels comentaris. Agrada veure que us aneu passant!