Sento com m’agafes del coll i em tires a terra. I em colpeges el cap contra la vorera. Sento el meu crani esberlar-se i el meu “jo” fer-se miques amb ell. Sento les teves puntades a l’estomac i al pit i sento com les meves costelles no son prou fortes. Se’m claven als pulmons i se’m para la respiració. Se’m claven al cor fent que perdi el monopoli de la sang. Les entranyes em rebenten i m’exploten en el ventre sotmeses a la teva força, deixant que la merda campi lliure pel meu interior. Sento els cops a l’esquena, a les cames, a la cara. Cada cop més forts, frenètics, salvatges. Se que no ho podré aguantar durant molta estona i, poc a poc, em noto defallir. Però encara puc sentir la teva brutalitat en la màxima expressió i com està acabant, a cops, amb mi i amb el que havia sigut jo fins al moment previ de caure presa de la teva ràbia.

Ara sento el teu alé als llavis. I m’adono que l’únic que has fet ha estat atansar-te a fer-me un petó.