Recordo coses que em feien por, i me’n tornen a fer. Recordo guerres passades, i no puc evitar començar a cavar trinxeres. Trinxeres en les que hi trobo membres arrencats de quajo, cares desfigurades, fins i tot els cucs crien malves, la ferum m’entra pels pulmons i la sang la porta a cada racó del meu cos.
Cavo unes trinxeres per tapar-ne d’altres i, sense donar-me’n compte, de cop, el terra torna a estar emporlanat.
L’esperit està sempre obert al pas de noves fletxes, que el foraden i el repensen, i és en la mort súbita d’aquestes fletxes, que reneix, constantment, el que et manté de peu.
Regeneració constant,
palades ensota,
palades a sobre,
i moments entremitjos, putes, fotuts, ara m’estimo, ara em desdenyo.
Ara soc mediocre i prou,
però ahir em vaig recrear en la meva mediocritat.
però ahir em vaig recrear en la meva mediocritat.
Tots som mediocres.
ResponderEliminarAra ets un mediocre afortunat per haver-te'n adonat i saber-t'hi recrear.
llàstima que, mentre que d'una cosa n'estic segur tota l'estona, l'altra tant sols passa en comptades ocasions...
ResponderEliminar