9/4/10

De cop i sense avisar es pon el sol cau la nit i m’agafa son i estic cansat i em fico al llit suo estic suat i tinc calor dormo desvetllat i em torno a despertar, un ou ferrat, i ja estic dormint. Tinc la pell de gallina: els pèls dels braços volen marxar, ells no tenen son desvetllen als de les cames i s’emporten la seva força, qui sap on. Entra una boirina al meu quarto. Mareig. Encara hi soc? Encara dormo? Ja no em queden extremitats. Només soc un cor cansat que alimenta un cervell espatllat. Quin petarà abans? Construeixen un cercle viciós i es mantenen en vida, ells. De cop torno a tenir un braç i desprès una cama, han vingut junts d’entre la boira. Amb ells em puc donar la volta i ara crec que miro amunt i mentre giro es desperta l’altre braç però de seguida torna a marxar. La boira es fa espessa damunt del meu coixí, però veig, entre petites clarianes, els taulons de fusta del sostre. Mai havia estat aquí. M’intento aixecar just quan recordo que no tinc cames. Fa mal. Ara sento les trompetes i també algun tambor. No. Són els batecs del meu cor que van a ritme de clarinets. Em desperto i veig més boira i a l’altra banda de la meva habitació passen uns braços corrent, agafats de la ma. M’aixeco i els persegueixo però com que no tinc cames caic de seguida. Llavors m’adormo i tot seguit, en menys de mig segon, em torno a despertar. Tot torna a ser normal, però tinc força mal de cap. Em rento la cara i me’n vaig.

3 comentarios:

  1. és brutal.

    és una barreja entre insomni i narcolèpsia. no pots dormir o et passes tota la nit somiant la mateixa acció compulsiva sense poder-te despertar.

    saps què? ahir vaig començar a escriure un text que parlava sobre la son, però no em sortien les paraules. potser només és casualitat.

    ResponderEliminar
  2. ressaques psicòtiques. He xafardejat les teves quotidianitats idíl·liques i el primer trasbals m'ha agradat, espero que en segueixin més!

    ResponderEliminar
  3. Collons, quin malson... Jo no els acostumo a recordar, però sempre en tinc un de gravat que vaig tenir quan era petita; un capgrós, d'aquells dels balls populars de festa major, em perseguia i es posava sota el meu llit..

    ResponderEliminar