5/4/10

Del terra en surten crits que em pertorben l’esperit
crits ofegats de princeses violades
crits que el vent s’endu, rius morts, aigua bruta, i salto d’un cinqué.
Jo mai em faré mal, jo sé volar.

2 comentarios:

  1. Helena Bonals13 de abril de 2010, 10:16

    "jo sé volar": la veu poètica té un element que la protegeix, la salva, la redimeix: la seva obra.

    ResponderEliminar
  2. txernòbil brain19 de abril de 2010, 1:43

    resulten interessants les teves visites...!

    ResponderEliminar

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)