(...)

(...)

(...) però sé que tornaré a sortir al carrer 

i m’hauré de menjar les parets i se m’omplirà la llengua de calç,

i em deixaré les dents a trossos entre el formigó

amb el que s’aïllen les persones dins les cases.

Em trencaré la mandíbula buscant aquesta gent.

Sé que serà desagradable, però ho faré perquè em mereixo el pitjor

i a un màrtir se li pot perdonar tot.